Pròleg

Tot això va començar a principis del 2008.
N’havia sentit a parlar del “Camino de Santiago” i pensava  que algun dia hi aniria, pot ser quan em jubilés.
Però estava a punt de complir 60 anys, la jubilació es feia esperar,  i vaig decidir que ja era hora: les properes vacances serien per fer el camí de Santiago.
Vaig buscar informació a internet, i primera sorpresa: n’hi havia molts de camins per anar a Santiago. Que si el Francès, el Primitiu, el del Nord, la Via de la Plata, el Portuguès, … i encara molts més. A més tot-hom ho començava on li semblava millor.
També vaig veure que per tenir la Compostel·la -una mena de certificat acreditatiu d’haver fet el camí- calia fer el últims 100 quilòmetres a peu o bé els últims 200 amb bicicleta. Però jo el que volia era caminar i el certificat m’era igual. Ja aniria fent fotos perquè en quedés constància…
Vaig constatar que el més clàssic i que més gent feia era el Camí Francès. Es diu així perquè ve de França. Però resulta que per creuar els Pirineus, una branca entra a Espanya per Roncesvalles i l’altre per Somport. Com que el més popular semblava que era del de Roncesvalles, em vaig decidir per aquest.
També vaig llegir que les etapes o jornades solien ser d’uns 20, 25 o 30 quilòmetres.
Amb l’Ana varem fer una prova: prop de casa, a la Ruta del Carrilet, hi ha la fita del km.4.
Varem fer una caminada des de Castell d’Aro cap a Sant Cristina, la Font Picant i Llagostera fins a trobar el km.19, ja camí de Cassà de la Selva, i després varem tornar enrere. Això feia 15 quilòmetres d’anada i 15 de tornada, una etapa de les llargues.
Tot i que varem arribar a casa molt cansats, ens varem auto-enganyar i creure’ns que ja estàvem preparats.

Mai m’ho hagués pensat abans, però han passat alguns anys, i com podeu veure ja en portem un quants de “caminos”.
– Varem començar el “Francés” reservant hotels d’un dia per l’altre, deixant el cotxe a Roncesvalles i anant a buscar-lo des de Pamplona. A Puente la Reina varem “descobrir” el servei de trasllat de motxilles i el varem utilitzar fins a l’arribada a Santiago.
– Al “Primitivo” varem prescindir del servei de trasllat de motxilles, per tenir més flexibilitat en les etapes. Però vam continuar dormint també en hotels i pensions, ja sense reservar prèviament.
– Al “del Norte” vam continuar portant sempre la motxilla a l’esquena, i varem començar a dormir en albergs, alternant amb hotels alguns dies. I el vam acabar dormint gaire bé sempre en albergs. A més, varem afegir-hi el camí a “Fisterra i Muxía”.
– Hem fet també el “Camí Portuguès per la Costa”, amb la motxilla a l’esquena i dormint en albergs, hotels i pensions, i també en un càmping, i amb l’afegit de la “Variant Espiritual”.
– I finalment hem fet el “Camí del Salvador”, el més curt dels nostres camins, però també el més exigent i solitari.
Si teniu ganes de llegir més, clicant a cada una de les vuit pestanyes intentaré explicar com ens ha anat en cada ocasió.

4 respostes a Pròleg

  1. PERE ARTIGAS diu:

    Hola Alfons,
    Et voldria fer unes consultes. Si et plau em podries donar el teu email personal?. Gràcies.
    Pere A.

  2. Pep diu:

    Bona nit,
    Agraït perquè persones con tu feu aquests blogs per difondre la vostra experiència i una guia d’ajuda per a novells com jo en el Camino.
    Tinc pensat fer-ho des de Ribadeo fins a Santiago a mitjans de maig, i la meva pregunta és si em podries aconsellar o dir els llocs on vàreu pernoctar vosaltres, ja que la millor informació és la que donen persones com vosaltres.

    Molt agraït i una abraçada.

    Pep R.

    • Alfons Tauler diu:

      Hola Pep,
      Gràcies per consultar i/o llegir el meu blog. Però gaire bé no m’atreveixo a donar consells, ja que com pots llegir hem anat evolucionant en els nostres camins: varem començar dormint en hotels amb reserva prèvia i trasllat de motxilles, i en els darrers hem dormit majoritàriament en albergs, sense reservar, i portant nosaltres la motxilla.
      Al blog no pretenc dir com s’ha de fer, si no explicar com ho hem fet en cada ocasió.
      El que t’aconsello és mirar a Gronze (www.gronze.com) els allotjaments de cada lloc, i triar el que et sembli millor segons les opinions dels usuaris. A mi em va força bé, i més una vegada, de l’alberg que hem evitat, l’endemà algun pelegrí ens ha confirmat que hem fet bé en no anar-hi. Com també hem pogut confirmar personalment els comentaris positius d’on ens hem allotjat.
      De totes maneres, al final de cada etapa normalment hi tinc una explicació del lloc on hem dormit, i no en recordo pas cap de desaconsellable en el tram que pretens fer.
      Ah ! Pensa que el teu camí serà molt diferent des de Ribadeo fins Arzúa, que d’Arzúa a Santiago. En aquest últim tram compartiràs caminades amb un munt de pelegrins del camí Francès, i també del Primitiu.
      Salutacions i BUEN CAMINO !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *